Què és el calçot?
El calçot és una varietat de ceba tendra (Allium cepa), caracteritzada per la seva forma allargada, textura suau i gust dolç. Per al seu cultiu, es planta un bulb de ceba a finals d’estiu, tallant-li la part superior. A mesura que creix, es va cobrint de terra (calçant-lo) per blanquejar-ne la tija.
Origen i tradició
El consum de calçots ha donat lloc a la popular calçotada, una festa gastronòmica típica de Catalunya, que es celebra de gener a abril. L’origen d’aquesta tradició es remunta al segle XIX, quan un pagès de Valls (Tarragona), conegut com Xat de Benaiges, va replantar cebes sobrants de la collita i va descobrir que, cuits directament sobre brases de sarments de vinya, aquests brots tenien un sabor deliciós.
Propietats nutricionals
Els calçots comparteixen les mateixes qualitats nutricionals que la ceba:
- Diürètics, antioxidants i antibacterians, ajuden a prevenir malalties cardiovasculars.
- La seva cocció a la brasa manté intactes les seves propietats.
Valors nutricionals per 100 g:
- Aigua: 86 g
- Hidrats de carboni: 6 g
- Pròtids: 0,5 g
- Lípids: 0,1 g
- Energia: 0,49 kcal
- Minerals: Fòsfor (27 mg), Calci (27 mg), Ferro (0,5 mg), Potassi (120 mg), Sofre (61 mg), Magnesi (16 mg), Iode (0,03 mg)
- Vitamines: B1, B2, B6, C i E
Gastronomia i consum
La calçotada és la forma més tradicional de menjar els calçots i es fa entre finals de gener i abril. El menú típic inclou:
- Una vintena de calçots per persona, cuits sobre brases de vinya i acompanyats de salsa romesco.
- Carn a la brasa com a segon plat.
- És habitual utilitzar un pitet, ja que es mengen pellats, sucat en salsa i amb el braç estirat.
Temporada de consum
Els calçots es poden trobar principalment en els mesos de gener, febrer, març, novembre i desembre.
La calçotada no només és una tradició culinària, sinó també una experiència cultural i social que continua sent un símbol de la gastronomia catalana.